Càndia – Diafani
Ferris a Illes del Dodecanès
Càndia – Diafani
Ferris a Illes del Dodecanès
Esta ruta de ferry es operada por Blue Star Ferries. Los ferries de Càndia a Diafani cuestan entre 20€ y 203€, dependiendo de los extras que añadas a tu billete. Los precios no incluyen gastos de gestión. Los horarios cambian según la temporada. Utiliza nuestro comparador para obtener precios y disponibilidad de los ferries Càndia Diafani.
El primer ferry Càndia Diafani suele salir de Càndia sobre las 05:30. El último ferry suele salir a las 20:15.
La travesía del ferry Càndia Diafani tiene una duración de 7 horas 50 minutos. Las travesías más rápidas duran aproximadamente 6 horas 45 minutos. La duración de la travesía puede variar en función del operador o condiciones meteorológicas dadas durante la travesía.
Hay 1 salida semanal de Càndia a Diafani que es operada por Blue Star Ferries.
Los precios de Càndia Diafani suelen oscilar entre 20€ y 203€ El precio medio suele ser 38€. Los precios más baratos de Càndia Diafani comienzan desde 20€. El precio medio para un pasajero a pie es de 38€. El precio medio para un coche es de 263€.
Precios sujetos a cambios. Coste representativo de las búsquedas realizadas en los últimos 30 días. Excluidos los costes de reserva.
La distancia entre Càndia y Diafani es de aprox. 145 millas (234km) o 126 millas náuticas.
Sí, Blue Star Ferries permite coches a bordo de los ferries entre Càndia y Diafani. Utilice nuestro buscador de ofertas para obtener precios en tiempo real para ferries de coches entre Càndia y Diafani.
Sí, los pasajeros a pie pueden viajar con Blue Star Ferries entre Càndia y Diafani.
Actualmente no se permiten mascotas a bordo de los ferries de Càndia a Diafani.
Més rutes que ningú altre.
Compara tarifes, horaris i rutes en un sol lloc.
Canvia de plans fàcilment amb els bitllets flexibles.
Reserva bitllets electrònics i gestiona els teus viatges des de l'aplicació.
Seguiment de vaixells i actualitzacions en temps real.
Atenció al client de primera classe quan la necessites.
La ciutat grega de Càndia és la capital i ciutat més gran de Creta. Una visita popular prop de la ciutat és Cnossos, a uns 5 km de Càndia. És un emplaçament arqueològic important, ja que era el palau del rei Minos i la casa del Minotaure, segons la llegenda. El palau va ser construït sobre les restes d’un antic poble neolític de voltants del 1900 aC.
Una atracció important a Càndia és el museu arqueològic, que es troba a una cantonada de la plaça d’Eleftherias, en una antiga central nuclear. El museu col·lecciona i exposa molts artefactes de Cnossos, Archanes, Festos, Zakros i molts altres emplaçaments arquològics importants de l’illa. La col·lecció del museu abasta milers d’anys i inclou el disc de Festos, escultures hel·lèniques i romanes clàssiques, frescs, joies, pintures murals i ceràmica.
Els que visitin Càndia poden prendre un ferri des del port, tant de passatgers com de càrrega, a destinacions com Santorini, Íos, Paros, Míkonos i Rodes. També hi ha travessies diàries al port continental de Pireu.
El poble portuari de Diafani està situat a l’illa de Kàrpathos, que correspon a les illes del Dodecanés del sud, entre les illes de Creta i de Rodes. És la segona illa més gran del Dodecanès i té una superfície d’uns 300 quilòmetres quadrats i un terreny que es caracteritza per les muntanyes, amb el cim més alt, Kali Limni, situat a 1.214 metres sobre el nivell del mar. A les pendents de les muntanyes es troben fonts, vinyes, boscos de pins, oliveres i moltes altres varietats d’arbres fruiters. Una atracció turística popular a l’illa són les coves rocoses on viuen les foques mediterrànies; es creu que, conjuntament amb Kastelorizo, és l’únic lloc on es poden trobar. El primer habitant de l’illa, segons la mitologia, va ser Japèt, el fill d’Urà i de Gea (el cel i la terra).
El orígens de l’illa es remunten a l’època neolítica i estan estretament lligades a la història de Rodes i de les altres illes del Dodecanès. El caràcter de l’illa ha estat molt influenciat per les poblacions que l’han conquerit, algunes de les quals són els francs, els turcs i els italians.
