Sobre Alemanya
Com que és el país més gran de l’Europa central, Alemanya té molt per oferir als turistes, des de ciutats hipermodernes fins a regions sublims al sud del país, a la frontera amb els Alps.
Les ciutats són precioses i molt dinàmiques i t’ofereixen algunes de les millors experiències alemanyes, mentres que a les parts més tranquil·les del país es poden visitar les joies menys conegudes i els diversos Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO.
Gràcies a la seva posició clau al mar Bàltic, Alemanya és una porta d’accés ideal fins a l’Europa continental per als ferris que arriben des d’Escandinàvia, l’Europa de l’est i Rússia. Els ports de Kiel, Rostock i Travemünde són les destinacions més populars i s’hi pot arribar amb ferris des de Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Lituània, Latvia i Noruega.
El port de Sassnitz és una altra opció per a les persones que venen des de Suècia i també connecta amb l’illa de Bornholm, mentres que Lübeck és la destinació per als ferris provinents des de Rússia.
La ruta més curta i més freqüent fins a Alemanya és el viatge de 19 quilòmetres entre Rødby (Lolland, Dinamarca) i Puttgarden, un poble a l’illa de Fehmarn. El trajecte triga uns 45 minuts i s’ofereixen fins a 2 travessies a l’hora.
Polònia també és una bona alternativa per a la gent que vol viatjar fins a Alemanya. Tot i que alguns dels ports de sortida són els mateixos que aquells que salpen fins a Alemanya, els horaris i la durada dels trajectes podrien resultar-te més convenients.
Si vols viatjar des del Regne Unit fins a Alemanya, la connexió directa entre Harwich i Cuxhaven ja no opera, així que s’ha d’anar fins a França, Bèlgica o Holanda i després continuar per carretera.
Tant si és la teva destinació final com si només hi estàs de pas, la infraestructura viària és enorme i totes les ciutats d’Alemanya estan ben connectades. La xarxa d’autopistes alemanya comprèn uns 12.000 quilòmetres i, per tant, és un dels sistemes d’autopista més transitats i més llargs del món.
La gent que no viatja amb vehicle pot servir-se de la xarxa ferroviària alemanya, que és moderna, extensa i molt eficient, no només a nivell domèstic sinó també per a les connexions amb altres països d’Europa.
Sobre Lituània
Situat a la punta nord-est d’Europa és troba Lituània, un país ple d’arquitectura barroca, llacs enormes i boscos frondosos.
Un dels indrets destacats és el Turó de les Creus, situat just al nord de Siaulial, que és un indret de peregrinació on hi ha 100.000 creus i crucifixos gegants sobre un turonet extens. En el dies en què hi ha menys gent, té un aspecte bastant esborronador, però és un lloc realment remarcable i és un símbol de la supervivència del catolicisme al llarg de la història tumultuosa del país. Als anys 1940, els lituans s’esmunyien d’amagat a esquenes dels soldats soviètics per plantar les creus al turonet en un acte de lleialtat al seu patrimoni.
Mereix la pena visitar el Palau dels Grans Ducs de Lituània, situat a Vilnius, la capital. Es va construir originàriament al segle XV i al llarg dels segles s’ha remodelat; a l’interior hi ha artefactes fascinants i sales cerimonials.
Si estàs a la capital un diumenge, passeja’t per la plaça de la catedral, on els locals van per participar en la missa matinal. La plaça, sobre la qual s’alça imponentment la Catedral de Vilnius, és el centre de les desfilades militars, de les fires i dels esdeveniments públics i, per tant, és la part més dinàmica i activa de la ciutat.
Als anys 1960, l’artista cristià, Vilius Orvidas, va crear el preciós jardí Orvidas a la ciutat de Salantai, on figuren escultures i talles religioses. Va ser un acte d’expressió religiosa contra el domini soviètic.
Un testament al paisatge preciós de Lituània és el parc nacional Aukštaitija, a l’est, on es troben pins de 200 anys d’antigüitat, quaranta-vuit espècies d’ocell i cent-seixanta llacs.
Les travessies de ferri salpen cada dia a Klaipeda des de Karlshamn, al sud de Suècia, i trigen aproximadament un dia ; també s’ofereixen travessies des de Kiel, a Alemanya, que triguen una mica més.