Ferri Algesires a Tànger Med

Guia de Algesires

La ciutat portuària d'Algesires, situada a la badia homònima al sud d'Espanya, és el nucli principal del transport i de la indústria de la ciutat. El port juga un paper important en la economia de la ciutat, ja que és el principal punt d'embarcament entre Espamya i Tànger, a més a més d'altres ports del Marroc i de les Canàries. La ciutat és una gran indústria pesquera i, a més a més, exporta molts dels productes locals, com ara cereals, tabac i bestiar. És una ciutat popular entre els turistes i, tot i que no es pot descriure com un lloc particularment bonic, té un cert encant, ja que ha retingut un verdader ambient de port, a diferència de molts altres resorts espanyols.

El port de la ciutat és un dels més grans d'Europa i del món en tres categories: transbord, càrrega i contenidors. Està situat a uns 20 km al nord-est de Tarifa, al Río de la Miel, el riu més meriodonal de la Península Ibèrica i de l'Europa continental. A vegades, es veuen balenes i dofins que naden prop del port.

Guia de Tànger Med

Tànger-Med és un port de càrrega que es troba a uns 40 km a l’est de la ciutat marroquina de Tànger i que va obrir l’any 2007; quant a capacitat, és un dels ports més grans del mar Mediterrani i de l’Àfrica. La segona fase de construcció del port va començar el 2009 amb l’objectiu de satisfer les demandes creixents dels serveis del port. A més a més de les instal·lacions de càrrega, Tànger-Med també té una nova terminal de passatgers, que ha reemplaçat el port de la ciutat de Tànger com a destinació dels ferris i dels vaixells de passatgers que arriben d’Europa. A dintre de la terminal hi ha una casa de canvi, caixers automàtics i una botiga petita que ven diaris, llibres, cigarretes i refrigeris, etc. També hi ha una cafeteria a la planta superior.

La història de Tànger és molt rica, ja que ha estat habitada per moltes civilitzacions i cultures diferents des d’abans del segle V aC. Des de l’època en què era un poble berber estratègic i després un centre comercial fenici, i fins a la independència als anys 1950, Tànger era un refugi per a moltes cultures. El 1923, els poders colonials estrangers consideraven que Tànger tenia un estatus internacional i es va convertir en una destinació per a molts diplomàtics europeus i americans, espíes, escripors i homes de negocis.