Ferry de Bodrum a Symi

Guia de Bodrum

La ciutat de Bodrum, a la província turca de Muğla, es troba a la costa més meridional de la península de Bodrum, al punt d'entrada al golf de Gokova. En l'antiguitat, la ciutat era coneguda per albergar el Mausoleu de Mausol, o d'Halicarnàs, una de les set meravelles de l'antiguitat. El castell de Bodrum va ser construït al segle XV pels Cavallers Hospitalers i s'erigeix sobre el port i la marina. Els jardins del castell acullen un gran nombre de festivals culturals, a més a més d'albergar el museu d'arqueologia submarina.

Un espectacle molt popular a l'octubre i novembre té lloc a Bargilya, a prop de Bodrum, on es pot veure com els locals recullen les olives. També hi ha una llacuna molt bonica i restaurants de peix molt bons.

El port de creuer de Bodrum es troba a 36 km de l'aeroport internacional Milas-Bodrum i a uns pocs minuts de camí del centre de la ciutat. El port pot acollir al menys dos creuers de grans dimensions i tres llanxes a l'hora. El port també té tres rampes per a ferris des d'on salpen ferris a altres ports i illes de Turquia i de Grècia.

Guia de Symi

L’illa grega de Simi és una de les illes del sud del Dodecanès i es troba al nord de l’illa de Rodes, a prop de la costa sud-oest de Turquia. L’illa fa uns 13 km de llargada, de nord a sud, i uns 8 km d’est a oest, amb una superfície total d’uns 70 km2. Les quatre zones principals de l’illa són Yialos, que és on es troba el port principal de Simi; Chorio, el poble més al nord; la vall de la badia de Pedi, situada a sota de Chorio, i Niamborios, que és la badia i l’assentament que es troba al nord de Yialos. A l’illa també hi ha el poble de Matathounda i el monestir de Panormitis.

Hi ha moltes atraccions populars arreu de l’illa, com ara el gran nombre de monestirs i d’esglèsies; una de les quals mereix la pena visitar és l’esglèsia de Constantinos i Eleni, a les pendents del sud de Vigla, que té jardins i terrats preciosos. També hi ha el monestir de l’arcàngel Miquel, a Roukouniotis, que van construir els cavallers de l’Orde de Sant Joan al segle XIV sobre l’assentament d’un monestir del segle V, que en sí es va construir sobre l’emplaçament d’un temple precristià.