Compara ferris de Alemanya a Letònia

Sobre Alemanya

Com que és el país més gran de l’Europa central, Alemanya té molt per oferir als turistes, des de ciutats hipermodernes fins a regions sublims al sud del país, a la frontera amb els Alps. Les ciutats són precioses i molt dinàmiques i t’ofereixen algunes de les millors experiències alemanyes, mentres que a les parts més tranquil·les del país es poden visitar les joies menys conegudes i els diversos Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO. Gràcies a la seva posició clau al mar Bàltic, Alemanya és una porta d’accés ideal fins a l’Europa continental per als ferris que arriben des d’Escandinàvia, l’Europa de l’est i Rússia. Els ports de Kiel, Rostock i Travemünde són les destinacions més populars i s’hi pot arribar amb ferris des de Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Lituània, Latvia i Noruega. El port de Sassnitz és una altra opció per a les persones que venen des de Suècia i també connecta amb l’illa de Bornholm, mentres que Lübeck és la destinació per als ferris provinents des de Rússia. La ruta més curta i més freqüent fins a Alemanya és el viatge de 19 quilòmetres entre Rødby (Lolland, Dinamarca) i Puttgarden, un poble a l’illa de Fehmarn. El trajecte triga uns 45 minuts i s’ofereixen fins a 2 travessies a l’hora. Polònia també és una bona alternativa per a la gent que vol viatjar fins a Alemanya. Tot i que alguns dels ports de sortida són els mateixos que aquells que salpen fins a Alemanya, els horaris i la durada dels trajectes podrien resultar-te més convenients. Si vols viatjar des del Regne Unit fins a Alemanya, la connexió directa entre Harwich i Cuxhaven ja no opera, així que s’ha d’anar fins a França, Bèlgica o Holanda i després continuar per carretera. Tant si és la teva destinació final com si només hi estàs de pas, la infraestructura viària és enorme i totes les ciutats d’Alemanya estan ben connectades. La xarxa d’autopistes alemanya comprèn uns 12.000 quilòmetres i, per tant, és un dels sistemes d’autopista més transitats i més llargs del món. La gent que no viatja amb vehicle pot servir-se de la xarxa ferroviària alemanya, que és moderna, extensa i molt eficient, no només a nivell domèstic sinó també per a les connexions amb altres països d’Europa.

Sobre Letònia

A la punta nord-oriental del continent europeu, situat entre Estònia i Lituània, es troba Letònia, un dels tres països bàltics. Des de l’antigüitat, Letònia ha sigut una base comercial coneguda que s’ha guanyat el reconeixement d’imperis com el romà o el grec gràcies al cultiu de l‘ambre, que abans era més valuós que l’or. Com a resultat, Letònia ha sigut un gresol de nacionalitats que ha atret a visitants estrangers i treballadors de tota Europa. Després d’independitzar-se de la Unió Soviètica el 1991, va prosperar molt econòmicament i es van unir regions geogràfiques molt distintes, amb actitiuts socials i disparitats culturals diferents; per això, Letònia és un país fascinant per explorar. Viatjar a Letònia també et porta més a prop de la naturalesa, ja que té la cinquena proporció més alta de bosc de la Unió Europea, gairebé tretze mil rius, quatre parcs nacionals i més de trenta mil espècies de fauna i de flora. No resulta sorprenent llavors que sigui una destinació popular entre els ciclistes i els excursionistes. Tot i que la costa no és molt extensa, hi ha algunes platges precioses, les millors de les quals es troben a fora de Riga, la capital, i a prop de la ciutat i resort de Jurmula. No obstant això, la verdadera joia de Letònia és la capital, Riga. Està situada sobre el riu Dvina, a prop del mar Bàltic, i és una ciutat molt cosmopolita amb una forta influència modernista, façanes decorades amb dissenys intrínsecs de criatures mitològiques i una línia d’horitzó molt pintoresca en què destaquen les agulles gòtiques. La ciutat, famosa sobretot pel casc antic, que és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, s’ha format al llarg d’una història que abasta vuit-cents anys, però també té centres d’art moderns, bars de moda i restaurants innovadors. A més a més, es considera que Riga és el lloc de naixement de l’arbre de nadal, amb algunes proves que es remunten al segle XVI, així que a l’època nadalenca la ciutat és encara més increïble. Els ferris travessen el mar Bàltic fins a alguns del ports de la costa letona, inclòs la capital i algunes ciutats portuàries més a l’oest. Es fàcil arribar a Letònia des de la península escandinava, ja que s’ofereixen rutes de ferri regulars des d’un parell de destinacions a Suècia, mentres que des del nord-est d’Alemanya les travessies són menys freqüents, però connecten Letònia amb l’Europa continental.