Ferri Kàlimnos a Tilos

Guia de Kàlimnos

L'illa grega de Kàlimnos, part de l’arxipèlag del Dodecanès, es troba al sud-est del mar Egeu, a l’oest de la península de Bodrum, entre les illes gregues de Kos i de Leros. Kos es troba a uns 12 km al sud de Kalymos i Leros a uns 2 km al nord. Després de les illes de Kos i de Rodes, Kàlimnos és la tercera més poblada del Dodecanès i és coneguda pels seus habitants adinerats.

El terreny de l’illa es caracteritza per ser molt muntanyós i per tenir un munt de coves per tot el litoral, per la qual cosa és la desinació ideal per a unes vacances de vela. A vegades se l’anomena “l’illa dels bussejadors d’esponges”, ja que des de fa molts anys es practica el busseig d’esponges a les aigües cristal·línes de l’illa. El comerç d’esponges ha aportat molts diners a l’illa i l’ha fet famosa per tot el Mediterrani.

La capital de l’illa s’anomena Pothia i és on es troba el port de Kàlimnos. És un poble de colors molt vius que s’estén pel peu i per les pendents dels dos turons i de la vall d’entremig. Hi ha serveis de ferri regulars a Pireu, Rodes, Samos i a les altres illes del Dodecanès i de les Cíclades.

Guia de Tilos

L'illa grega de Tilos forma part de l’arxipèlag del Dodecanès i es troba al mar Egeu. A diferència d'alguns dels seus veïns, Tilos és una illa tranquil·la amb pocs habitants que, com a resultat, ha aconseguit conservar el seu ambient i encant grec original. Els habitants de l’illa viuen majoritariament de la pesca, d’alguna agricultura i del poc turisme que rep Tilos. Una atracció popular és el monestir bonic i abandonat d'Agios Panteleimon, que conté algunes icones interessants. Una altra visita popular és el castell dels cavallers, que al segle XV era una base per als cavallers de l’Orde de Sant Joan. A Tilos també hi ha moltes altres esglésies, com ara la de l'Arcàngel Michael a Megalo Chorio, que és potser la més coneguda. Altres llocs populars a l'illa són el parc de Tilos, on hi ha moltes espècies de flora i de fauna, i la cova de Charkadio, on els visitants poden veure les restes dels elefants nans que vivien a l'illa fa uns 45.000 anys. Els ossos fossilitzats es van descobrir per primer cop als anys 70.