Ferri Motril a Tànger Med

Guia de Motril

La ciutat espanyola de Motril es troba a la província de Granada i és la segona ciutat més gran de la costa del mar Mediterrani. La ciutat està a uns 70 km de la ciutat de Granada, a prop del riu Guadalfeo, situada als peus de les muntanyes de la Sierra Lujar, a mig camí entre Màlaga i Almeria. Per a qualsevol que vulgui explorar la regió costal i interna d’Andalusia, Motril és la ciutat de base ideal. El gran nombre de turistes que visiten Motril gaudeixen de les seves platges i del bon temps, dels productes locals excepcionals i del patrimoni cultural de la ciutat i de la regió. A més a més, Motril és el centre comercial principal de la Costa Tropical i, per tant, té tendes excel·lents, un hipermercat, bars, restaurants i clubs.

La costa de Granada té un clima subtropical i, gràcies a les aigües càlides i cristal·línes del Mediterrani, és l’indret ideal per als esports d’aigua. També és una zona perfecta per als submarinistes, ja que té un dels fons de mar més bonics de la costa andalusa.

A la marina hi ha instal·lacions d’esports d’aigua i d’excursions amb vaixell. Des del port salpen ferris a Melilla, Al Hoceima i Nador.

Guia de Tànger Med

Tànger-Med és un port de càrrega que es troba a uns 40 km a l’est de la ciutat marroquina de Tànger i que va obrir l’any 2007; quant a capacitat, és un dels ports més grans del mar Mediterrani i de l’Àfrica. La segona fase de construcció del port va començar el 2009 amb l’objectiu de satisfer les demandes creixents dels serveis del port. A més a més de les instal·lacions de càrrega, Tànger-Med també té una nova terminal de passatgers, que ha reemplaçat el port de la ciutat de Tànger com a destinació dels ferris i dels vaixells de passatgers que arriben d’Europa. A dintre de la terminal hi ha una casa de canvi, caixers automàtics i una botiga petita que ven diaris, llibres, cigarretes i refrigeris, etc. També hi ha una cafeteria a la planta superior.

La història de Tànger és molt rica, ja que ha estat habitada per moltes civilitzacions i cultures diferents des d’abans del segle V aC. Des de l’època en què era un poble berber estratègic i després un centre comercial fenici, i fins a la independència als anys 1950, Tànger era un refugi per a moltes cultures. El 1923, els poders colonials estrangers consideraven que Tànger tenia un estatus internacional i es va convertir en una destinació per a molts diplomàtics europeus i americans, espíes, escripors i homes de negocis.