Ferry de Siros a Symi

Guia de Siros

L'illa grega de Siros forma part de les Cíclades i està situada al mar Egeu, a uns 145 km al sud-est d’Atenes, la capital grega. La història de l’illa es remunta al tercer mil·lenni aC, al regnat d’Halandriani i Kastri. Alguns dels artefactes que s’han excavat a l’illa mostren que hi devia haver un laboratori de metalls a l’illa, i es creu que Siros tenia relacions comercials amb l’Àsia Menor. Durant el segle VI aC, quan molts dels habitants es van mudar Siros, l’illa va estar poblada pels Samians. Ferècides, un físic i filòsof important, va nèixer a l’illa durant aquesta època, abans de mudar-se a Samos i convertir-se en el professor de Pitàgores.

A més a més de la bellesa de l’illa, Siros té un patrimoni cultural i artístic molt important. Mereix la pena visitar els museus i les gal·leries i passejar pels carrerons del poble o relaxar-se a la platja.

Des del port salpen ferris a Rafina i Pireu, tant amb ferri convencional com d’alta velocitat. Siros també connecta amb totes les illes Cíclades, les illes del Dodecanès, Creta, Tessalònica i Skíathos.

Guia de Symi

L’illa grega de Simi és una de les illes del sud del Dodecanès i es troba al nord de l’illa de Rodes, a prop de la costa sud-oest de Turquia. L’illa fa uns 13 km de llargada, de nord a sud, i uns 8 km d’est a oest, amb una superfície total d’uns 70 km2. Les quatre zones principals de l’illa són Yialos, que és on es troba el port principal de Simi; Chorio, el poble més al nord; la vall de la badia de Pedi, situada a sota de Chorio, i Niamborios, que és la badia i l’assentament que es troba al nord de Yialos. A l’illa també hi ha el poble de Matathounda i el monestir de Panormitis.

Hi ha moltes atraccions populars arreu de l’illa, com ara el gran nombre de monestirs i d’esglèsies; una de les quals mereix la pena visitar és l’esglèsia de Constantinos i Eleni, a les pendents del sud de Vigla, que té jardins i terrats preciosos. També hi ha el monestir de l’arcàngel Miquel, a Roukouniotis, que van construir els cavallers de l’Orde de Sant Joan al segle XIV sobre l’assentament d’un monestir del segle V, que en sí es va construir sobre l’emplaçament d’un temple precristià.