Ferri Vulcano a Messina

Guia de Vulcano

La petita illa volcànica de Vulcano es troba al mar Tirrè, a uns 25 km al nord de Sicília, i és la més meridional de les vuit illes que formen les Eòlies. L’illa només mesura uns 21 km2 i el punt més alt es troba a uns 500 m sobre el nivell del mar. Hi ha diversos volcans a l’illa, inclòs un dels quatre volcans actius no-submarins d’Itàlia. L’activitat volcànica més recent és el Gran Cratere, al capdamunt del con de la Fossa, que ha crescut a la Caldera Lentia al mig de l’illa i que ha tingut al menys 9 erupcions grans en els darrers 6.000 anys. No obstant això, els volcans s’han apaivagat des del 1890, quan Fossa va entrar en erupció i va deixar al voltant de 5 metres de material piroclàtic al cim. Vulcano també és famosa per les fonts termals, que es troben a poca distància del port. Els més valents poden passejar-se pel cràter del volcà i veure el fum que surt del terra.

Hi ha serveis de ferri i d’hidròpter que connecten Vulcano amb les altres illes Eòlies i amb Sicília i el continent. Des de Milazzo, a Sícilia, és molt fàcil, ja que és la primera parada que fan els vaixells abans de continuar cap a les altres illes.

Guia de Messina

Messina és una ciutat italiana que a vegades s’anomena “la porta a Sicília” i que es troba a l’estret homònim, al nord-est de Sicília. El port de la ciutat ha jugat un paper important en el desenvolupament i en l’economia i dona suport al turisme de la ciutat i de la regió; a més a més, al port també hi ha drassanes commercials i militars. Des del 1548, Messina ha sigut un archidiócesis i un arximandrita de l’Esglèsia catòlica romana. A més a més, alberga la Univeristat de Messina, que Ignatius de Loyola va fundar l’any 1548. Una atracció turística popular a la ciutat és la catedral del segle XII que vigila les restes del rei Conrad, el governador d’Alemanya i de Sicília durant el segle XIII. Després d’un enorme terratrèmol l’any 1908, la catedral es va haver de reconstruir gairebé completament entre els anys 1919 i 1920 i després un altre cop el 1943 després d’un foc causat per les bombes Aliades durant la Segona Guerra Mundial.

Els serveis de ferri des de Messina operen a un dels dos ports de Calàbria (Villa San Giovanni i Reggio Calabria) o, en viatges més llargs, a Salern, al sud de Nàpols.