Ferry de Andros a Siros

Guia de Andros

Andros és l'illa més septentrional de l'arxipèlag grec de les Cíclades i es troba a uns 10 km al sud-est d'Eubea i a uns 3 km al nord de Tinos. L'illa mesura uns 40 km de llargada i uns 16 km d'amplada i és majoritàriament muntanyosa, amb algunes valls ben regades. Els pobles més grans de l'illa són Andros, Gavrio, Batsi i Ormos Korthiou. Una atracció turística molt popular és la font de Sariza, a Apoikia, des d'on l'aigua flueix de la boca d'un lleó. Palaeopolis, l'antiga capital de l'illa, es va construir en una vessant profunda i l'escullera del port encara es veu sota l'aigua.

Les connexions de ferri des d'Andros salpen fins als ports de Pireu, Rafina, les altres illes Cíclades, Íos, Santorini, Kímolos, Nazos, Analfi, Amorgós, Creta, Rodes, les illes del Dodecanès i les illes egees de l'est. Els serveis s'operen tant amb ferri convencional com amb ferri d'alta velocitat i la travessia triga entre 1.5 i 3.5 hores, segons la destinació, la ruta i la naviliera.

Guia de Siros

L’illa grega de Siros és una de les Cíclades i es diferencia de les altres pel fet que l’arquitectura és més medieval, en comptes de ser típicament cíclada. La capital de l’illa és Ermoupolis, on es poden veure mansions venecianes increïbles. Al barri de Vaporia, a la capital, hi ha esglèsies grans molt boniques i edificis neoclàssics impressionants, com ara l’ajuntament i el teatre Apollo, a la plaça central. Les platges de l’illa també són populars entre els visitants i tenen una àmplia gamma d’instal·lacions per als turistes.

Se sap que la història de l’illa es remunta al tercer mil·lenni aC, ja que s’han trobat restes que ho confirmen a Halandriani i a Kastri. Alguns dels artefactes que s’han trobat indiquen que hi havia alguna mena de taller de metall a l’illa, que potser tenia una relació comercial amb l’Àsia Menor. Els samians van ocupar l’illa al segle VI aC, que és quan molts dels habitants de Siros s’hi van mudar. A aquella època va nèixer a Siros el físic i filòsof Ferècides, que alguns anys més tard va mudar-se a Samos i es va convertir en el professor de Pitàgores.