Ferry de Symi a Agios Kirikos

Guia de Symi

L’illa grega de Simi forma part de l’arxipèlag del Dodecanès i es troba a uns 40 km al nord-oest de l’illa de Rodes i a uns 420 km del port de Pireu. Els territoris més propers a Simi són les penínsules de Datca i de Bozburun, a la província turca de Muğla. L’illa és majoritàriament muntanyosa i el litoral està format en alguns llocs per platges i cales aïllades i en altres per penya-segats rocosos. El poble principal, que també s’anomena Simi, es troba a la costa nord-est de l’illa. La zona del port està situada al poble inferior, anomenat Yialos; el poble superior s’anomena Horio, o Ano Simi. No hi ha gaire per fer i per veure a l’illa, però aquest és justament el seu encant. A part de relaxar-se a la platja i nadar a les aigües cristal·línes, també mereix la pena visitar el monestir de l’arcàngel Panormitis, un monestir grec ortodox del segle XVIII situat a la costa sud-oest. Sobre Ano Simi s’alça el castell de Kastro, construït pels cavallers de l’orde de Sant Joan per expandir un castell bizantí que es trobava en el mateix indret. Encara queda gran part de l’estructura i traçes de l’antiga ciutadella sobre la qual es van construir posteriorment els dos castells.

Guia de Agios Kirikos

El poble d’Agios Kirykos està situat a l’illa grega d’Icària, al mar Egeu del nord. Molts mariners i capitans van construir cases a Agios Kirykos, que és la capital de l’illa, i per tant té un ambient molt nàutic. Moltes de les exposicions del museu arqueològic s’han rescatat del llit de mar i reforçen la temàtica nàutica. Segons diu la llegenda, el fill de Dèdal va caure al mar que envolta l’illa quan el sol va cremar les ales de cera que portava i l’illot de Nikari, enfront d’Agios Kirykos, és on descansa Ícar.

El terreny de l’illa és majoritàriament muntanyós i cobert de xiprers, platanars, roures i pins. Gràcies a la quantitat d’arbres, el terra de l’illa reté l’humitat, cosa que fa possible que les cabres salvatges pasturin. El bosc de Radi, que forma part del projecte Natura 2000, està considerat un dels més antics dels balcans. Els “residents” més nombrosos són els roures.

Es pot arribar a l’illa amb ferri des de Pireu o Kavala, al nord del país.